Multiculturalitat: (miri's mestissatge) eufemisme de migracions sistemàtiques capitalistes de persones mal o gens adaptades que en el cas de Catalunya deriva en una herència involuntària de l'espanyolisme actiu imperatiu.
"El Raval és un exemple de multiculturalitat sostenible". Quan sentiu això teniu dues opcions, apretar a córrer o llançar una bomba i apretar a córrer.
El Raval, ciutat vella o barri xino, digueu-li com vulgueu, és un fracàs de la Barcelona neta. Abans de les olimpiades el Raval era el que tothom sabia: un cau de ionquis, putes, xaperos i capellans. Ara és el mateix, però amb quatre botiguetes de pijos inútils que van de guais, dues unis plenes de retrassats, skaters i un museu guai. Els quatre nens de papà que hi van anar a viure han marxat després de dos anys d'aguantar la naturalesa del Raval de veritat, el que no s'ha d'amagar, el que és.
Ni multiculturalitat ni polles amb vinagre. Delinqüència, misèria, droga i religió. Un gueto econòmic on conflueixen vells catalans fills dels anarquistes dels 30, vells dels altres catalans que van arribar sense un duro als seixanta i joves de tots colors d'arreu del món que comparteixen el fet que són pobres. I punt. Ni remodelació urbanística ni ordenances ni ósties, el barri és una puta merda i ho serà sempre, no cal fer-hi més ni vendre-ho als multipijos hipis que només atrauen més lladres.
Següent capítol: El Born: pijos, progres i maricons.
8 de desembre del 2009
1 de desembre del 2009
Temes de Barcelona que ens agradaria tocar
Després de l'última reunió del Col·lectiu MCB, durant la qual vam sodomitzar-nos mútuament, vam quedar que en una altra reunió abans de donar-nos pel cul estaria bé parlar de quins són els temes de Barna que foten cagar (molta diarrea). Per aquest motiu els membres i les membres del col·lectiu vam fer diferents propostes sobre temes que anirem tractant en aquest blog de la manera més ofensiva possible contra els taxistes, biciclistes, els castellans, els guiris i totes les persones que es puguin ofendre a Barna.
Per començar, una de les persones més subnormal dins del col·lectiu va proposar parlar de determinats barris de la femta de Barna. De manera que s'ha ofert en descriure:
- El Raval: multi culti puta merda
- El Born: pijos, progres i maricons.
- El Poble Nou: aneu amb compte que els del Born es volen expandir.
- L'Eixample: botiflers, xinos i fills de puta.
- Nou Barris: comunatas, pallossos (contracció de pallassos pollosos) i petits espanyolistes.
- Sants: el càncer de la Núria Feliu.
En els següents posts el nostre company deficient mental desenvoluparà aquests temes. El Col·lectiu està obert a tota mena de propostes i insults, si pot ser que vagin dirigits a aquesta ignominiosa capital.
Per començar, una de les persones més subnormal dins del col·lectiu va proposar parlar de determinats barris de la femta de Barna. De manera que s'ha ofert en descriure:
- El Raval: multi culti puta merda
- El Born: pijos, progres i maricons.
- El Poble Nou: aneu amb compte que els del Born es volen expandir.
- L'Eixample: botiflers, xinos i fills de puta.
- Nou Barris: comunatas, pallossos (contracció de pallassos pollosos) i petits espanyolistes.
- Sants: el càncer de la Núria Feliu.
En els següents posts el nostre company deficient mental desenvoluparà aquests temes. El Col·lectiu està obert a tota mena de propostes i insults, si pot ser que vagin dirigits a aquesta ignominiosa capital.
25 de novembre del 2009
Paraules que mai definiran Barcelona i paraules que sí que ho fan
Solidària
Catalana
Neta
Ordenada
Acollidora
Justa
En canvi, sí que la defineixen:
Contenidor de subnormalitat
Viva espanya
Feudo
Centralista
Metròpoli
Bruta
Submisa
Catalana
Neta
Ordenada
Acollidora
Justa
En canvi, sí que la defineixen:
Contenidor de subnormalitat
Viva espanya
Feudo
Centralista
Metròpoli
Bruta
Submisa
10 de novembre del 2009
Coses que odiem de Barna
Les campanyes
Els Jocs Olímpics
Els castellanoparlants.
Els taxistes
El metro
La part de dalt de la Diagonal
Les persones que ho saben tot de Londres i no han trepitjat en sa puta vida la Conca de Barberà
Sense ser molt xenòfob, els estrangerots multi pijo progres rics
Els guiris
Els estudiants retrassats
L'alcalde
La pudor
Els bars guais
El Born guai
La gent guapa i molt guai
La gent que passa pel Fossar de les Moreres amb total ignorància i despreci per la història
Que encara no hagin clonat al Floquet de Neu
Els Jocs Olímpics
Els castellanoparlants.
Els taxistes
El metro
La part de dalt de la Diagonal
Les persones que ho saben tot de Londres i no han trepitjat en sa puta vida la Conca de Barberà
Sense ser molt xenòfob, els estrangerots multi pijo progres rics
Els guiris
Els estudiants retrassats
L'alcalde
La pudor
Els bars guais
El Born guai
La gent guapa i molt guai
La gent que passa pel Fossar de les Moreres amb total ignorància i despreci per la història
Que encara no hagin clonat al Floquet de Neu
26 de setembre del 2009
Reunió seriosa
En Domènec és un home afable, cordial i harmoniós que es dirigeix a una reunió de feina seriosa. Viu en un pis d’obra nova al centre d’una ciutat de segona. Cuida molt del seu gos, el Bansky. Es podria dir que se l’estima i també a la seva dona, la Susana, Ratolineta en la intimitat.
Quan arriba a la reunió, cinc minuts abans com sempre, la majoria dels assistents ja hi són. En Domènec n’ha comptat tres, per tant en falten dos. Els saluda cordialment, parlen del temps i de si el Guardiola serà un bon entrenador pel Barça. Un dels reunits no és gaire futbolero, en Domènec ho nota perquè la seva opinió és calcada a la d’un columnista esportiu que no suporta i que escriu en un diari d’informació general.
A les cinc en punt ja hi són tots. En Domènec comença a notar els nervis, ja que en aquesta reunió li tocarà portar la veu cantant i la seguretat no és el seu fort. Després de les quatre formalitats que duren uns deu minuts, arriba el seu torn. S’escura la gola, s’empassa el gargall i es posa a parlar.
Quan ja ha xerrat aproximadament vint minuts, s’adona que porta la bragueta descordada. Això el fa pensar en la puta que li ha mamat a l’autovia una hora abans. És una pràctica que l’ajuda a relaxar-se en dies tan importants. En Domènec pensa que no té res de dolent, és un hàbit sa. Ell no ha fumat mai i la única manera efectiva que ha trobat per treure’s la tensió del damunt és aquesta. Creu que és una tonteria que no va més enllà. Anteriorment ho havia provat ell sol, amb la mà, però al cap d’una estona li tornava la rigidesa. Finalment va optar posar-se en mans de professionals o en boca, més ben dit.
Ha arribat el moment decisiu d’en Domènec a la reunio. És el clímax que ha estat preparant tota la setmana. Porta tota la reunió tan estudiada que ha sigut capaç d’explicar-se amb claredat mentre es cordava la bragueta dissimuladament i pensava en el costum de la menjada de nap. Però el punt àlgid, l’eix vertebral, el pilar fonamental de la seva exposició necessita que en Doménec estigui amb els cinc sentits en plenes facultats. Els nervis li desapareixen. Diu les paraules amb un to, una expressivitat i unes pauses calculades al mil·límetre. Els quatre assistents l’aplaudeixen amb convicció. En Domènec ja els té a la butxaca.
Un cop els ha reclamat l’atenció una altra vegada, deixa anar la conclusió final. Sap que quan tanqui la boca, els homes que té el davant tindran una série de preguntes i propostes que ell ha induit amb el seu discurs. Tot passa com havia previst. S’acaba la reunió i els espectadors marxen pensant que la idea és més bona després de la seva aportació. En Domènec ho nota i per això està content. Recull les seves coses, surt l’últim de la oficina i debat alguna fotesa amb els homes que fa un moment tenia asseguts observant-lo. S’acomiada amb un somriure i es dirigeix al pàrquing.
Li agrada el seu cotxe, encara que sempre ha somiat a tenir-ne un de més potent. Posa les claus al contacte, engega el motor i posa rumb al seu pis d’obra nova en una ciutat de segona. Pensa en com li farà l’amor a la seva dona i després de veure a una prostituta entrant en un tot terreny es lamenta de que a ella no li agradi el sexe oral.
Quan arriba a la reunió, cinc minuts abans com sempre, la majoria dels assistents ja hi són. En Domènec n’ha comptat tres, per tant en falten dos. Els saluda cordialment, parlen del temps i de si el Guardiola serà un bon entrenador pel Barça. Un dels reunits no és gaire futbolero, en Domènec ho nota perquè la seva opinió és calcada a la d’un columnista esportiu que no suporta i que escriu en un diari d’informació general.
A les cinc en punt ja hi són tots. En Domènec comença a notar els nervis, ja que en aquesta reunió li tocarà portar la veu cantant i la seguretat no és el seu fort. Després de les quatre formalitats que duren uns deu minuts, arriba el seu torn. S’escura la gola, s’empassa el gargall i es posa a parlar.
Quan ja ha xerrat aproximadament vint minuts, s’adona que porta la bragueta descordada. Això el fa pensar en la puta que li ha mamat a l’autovia una hora abans. És una pràctica que l’ajuda a relaxar-se en dies tan importants. En Domènec pensa que no té res de dolent, és un hàbit sa. Ell no ha fumat mai i la única manera efectiva que ha trobat per treure’s la tensió del damunt és aquesta. Creu que és una tonteria que no va més enllà. Anteriorment ho havia provat ell sol, amb la mà, però al cap d’una estona li tornava la rigidesa. Finalment va optar posar-se en mans de professionals o en boca, més ben dit.
Ha arribat el moment decisiu d’en Domènec a la reunio. És el clímax que ha estat preparant tota la setmana. Porta tota la reunió tan estudiada que ha sigut capaç d’explicar-se amb claredat mentre es cordava la bragueta dissimuladament i pensava en el costum de la menjada de nap. Però el punt àlgid, l’eix vertebral, el pilar fonamental de la seva exposició necessita que en Doménec estigui amb els cinc sentits en plenes facultats. Els nervis li desapareixen. Diu les paraules amb un to, una expressivitat i unes pauses calculades al mil·límetre. Els quatre assistents l’aplaudeixen amb convicció. En Domènec ja els té a la butxaca.
Un cop els ha reclamat l’atenció una altra vegada, deixa anar la conclusió final. Sap que quan tanqui la boca, els homes que té el davant tindran una série de preguntes i propostes que ell ha induit amb el seu discurs. Tot passa com havia previst. S’acaba la reunió i els espectadors marxen pensant que la idea és més bona després de la seva aportació. En Domènec ho nota i per això està content. Recull les seves coses, surt l’últim de la oficina i debat alguna fotesa amb els homes que fa un moment tenia asseguts observant-lo. S’acomiada amb un somriure i es dirigeix al pàrquing.
Li agrada el seu cotxe, encara que sempre ha somiat a tenir-ne un de més potent. Posa les claus al contacte, engega el motor i posa rumb al seu pis d’obra nova en una ciutat de segona. Pensa en com li farà l’amor a la seva dona i després de veure a una prostituta entrant en un tot terreny es lamenta de que a ella no li agradi el sexe oral.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
